Poemes en moviment

Contextualitzar els poemes


Com la imatge acompanya al text


En aquesta tasca avaluem, des del nostre criteri i havent llegit la lectura que s'ha fet de diversos poemes en la tasca de contextualitzar-los amb un seguit d'imatges i sons de fons, com s'ha relacionat el missatge i el tema del poema amb el context que l'acompanya en el vídeo. 


"El pi de formentor" de Miquel costa i Llobera

Perfecte vídeo i música, impecable coherència entre imatges i música. Molt ben trobat el paral·lelisme amb la pel·lícula "Les choristes" i el poema. Tot i no ser el poema de més ressò nacional el context en el qual s'ha desenvolupat el transforma en un poema que aparenta una majestuositat comparable a la d'altres grans poemes.
Els temes, s'han fet destacar, la força del pi i de la música han fet la perfecta combinació. Els temes, tot i que en alguns casos poden haver quedat no suficientment exposats han estat presents i coherents amb els anàlisis que en fan els filòlegs a l'antologia. 

"Corrandes d'exili" de Joan Maragall

Considerem que s'ha fet un grandíssima tasca en l'elaboració d'aquest "videolit" ja que trobem que s'ha acompanyat la càrrega emocional, tota la nostàlgia i anhel d'esperança que aquest poema transmet i l'ha acompanyat d'unes imatges i una música que n'augmentaven el ressò dins la nostra consciència. Tot i poder-se haver polit alguns detalls, no es pot negar la dificultat en l'elaboració d'aquesta tasca. 
Comparant els temes de fons d'aquest poema, amb els que se'ns comenten en l'antologia, la nostàlgia i desesperació de la necessitat d'exili per sobreviure i alhora l'esperança d'un demà són presents i ben captats, des del nostre punt de vista s'hauria pogut fer més present l'esperança al final del poema en lloc de concloure fulminantment amb l'impossibilitat de millor.

"Elionor" de Miquel Marti i Pol

D'aquest darrer destacarem les imatges amb le sque s'acompanya el poema. Creiem que al grabar ells mateixos les imatges, ha fet que encaixéssin perfectament amb el que l'autor ens volia fer arribar amb el poema. Capta l'innocència d'una nena, la maduresa d'una dona i la crueltat d'una societat. Una gran feina sens dubte dels autors i actors d'aquest videopoema.

Els temes es veuen clarament reflectits en el poema. La crítica a una societat que fa créixer a nens i nenes i que les converteix ràpidament en dones tan sols per la necessitat de la societat que ho siguin. És no deixar que les coses vagin al seu temps, fet totalment present i remercable en el "videolit".

"Tot l'enyor de l'endemà" de Joan Salvat Papasseit.

Són curioses i estranyes les imatges escollides i gravades per els dos autors d'aquest "videolit" . Curioses, estranyes, però no mal trobades. Encaixen amb els temes i encaixen amb aquest cant a la vida que fa Joan Salvat Papasseit.
Malgrat creure que les imatges i la música són adients,també creiem que poder falta donar una mica més d'importància a la vida, reflexar més el contrast vida i mort.

És difícil posar imatges i musica a un poema, a un gènere literari tan poc clar amb tantes interpretacions possibles. Ambla poesia, mai saps si el que tu interpretes és el que l'autor volia expressar. Però ja ho dèiem en una de les primeres entrades d'aquest blog: la poesia es un art abstracte i ha de ser permès interpretar-la lliurament.

Els nous trobadors i juglars

Analitzem la situació dels trobadors i joglars avui en dia


Responent a les preguntes "Els cantants-músics (cantautors) que divulguen poesia podríem dir que equivalen a un joglar o a un trobador? I els poetes-rapsodes com Enric Casasses i Josep Pedrals? Després d'haver sentit recitar Enric Casasses i Josep Pedrals i després d'haver-los llegit, què creieu que busquen com a poetes? I quin lligam creieu que mantenen amb la poesia sels segles XII-XIII (la trobadoresca)?" del site ens plantjem la següent reflexió:




Com sabem els joglars i trobadors es caracteritzen per ser divulgadors de literetura, en aquest cas poesia, de forma oral, narrada o cantada i es diferencien per ser divulgadors (els joglars) i compositors i divulgadors alhora (els trobadors). 
Empleant eines de difusió diferents, el rol de divulgadors de cultura s'ha mantingut. Es pot considerar que tot aquell que posa melodia a unes paraules és un joglar i aquell que fa música i paraules un trobador, figura que actualment es correspondria a un cantautor. 


Els grans poetes-rapsodes, essent en aquest exercici tractats Enric Casasses i Josep Pedrals, no deixen de ser grans cantautors que transformen lletres en músiques i músiques en cançons. Com a poetes i músics, ells busquen que la bellesa del text estigui acompanyada per la música que juga el paper de fil conductor. Des del nostre punt de vista i veient la música que composen, els considerem els joglars-trobadors actuals,entenent com a actualitat l'últim segle, tot i ser més vegades joglars que trobadors ja que se'ls coneix com a recitadors de poesia.

S'ha d'esmentar que, tot i la diferència de segles, els temes tractats per aquests poetes-músics són els mateixos: l'amor i la mort. Sempre han estat d'interès general aquests temes, potser per la quantitat de sub-temes que es poden tractar a partir d'aquest parell, potser perquè són de gran acceptació i demanda per part del públic.


Posem música a la poesia

MUSICALITZEM LA POESIA


En aquesta tasca es proposa un recull de la poesia pertanyent a l'antologia de poesia catalana


Fins a quin punt estam envoltats de poesia musicalitzada? Quines peces actuals que tant sovint podem escoltar són una recuperació de poemes de grans poetes catalans adaptats als nostres temps moderns?

Grans cantautors com Raimon, Lluis Llach i Serrat i tants d'altres han jugat un gran paper en la recuperació d'aquests poemes i en la normalització de la llengua catalana arreu. Heus aquí una selecció de diveros poemes comentats a l'antologia i que han estat musicats recentment per joves músics.

El recull es subdivideix en diferents apartats referents a diferentes èpoques de poesia catalana. Esplendor, decadència i recuperació precedida de la normalització.

EDAT MITJANA

Ausiàs March : Poema LXXXI

                                  






Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”
                               
    LLETRA 









SEGLE XIX

Miquel Costa Llobera: El pi de Formentor







Joan Margall: Oda a Espanya

LLETRA
 





SEGLE XX

Josep Maria Carné: Coçoneta Incerta









ACTUALITAT

Narcís Comadira: Himne de les dones de casa